La RSCompartida és un concepte que inclou a tota la societat: ciutadans, empreses, institucions, entitats i per suposat les persones excloses que estan fent el seu procés de reinserció.
Aquest concepte s'allunya d'allò políticament correcte perquè a tots els agents socials se'ls demana que co-participin en el compromís, sabent a priori que aquesta resposta no pot ser simètrica.
Aquest concepte s'allunya d'allò políticament correcte perquè a tots els agents socials se'ls demana que co-participin en el compromís, sabent a priori que aquesta resposta no pot ser simètrica.
Les organitzacions socials que intercedeixen en els procesos de reinserció asumeixen una quota important de responsabilitat perquè estan acompanyant la persona exclosa a que se l'inclogui i per tant, aquestes també han d'assumir la seva responsabilitat per a que aquest procés sigui possible: que assisteixi als itineraris de formació, que tingui continuïtat en els procesos d'adquisició d'experiència laboral, etc..., i el més important: que es vegi inclós/osa en la societat a què pertany. Que deixi de ser el satèl·lit al voltant dels ajuts socials i formi part del conglomerat de la societat actual.
El pas de l'exclusió a la inclusió només és possible si qui són dins fan un espai a qui és fora. Per als inclosos aquest espai ja s'ha obtingut mitjançant el procés de socialització que atorga: la família, l'escol, el treball, i les xarxes socials generades pels tres pilars bàsics que sustenten la vida social. o de la exclusión a la inclusión sólo es posible si quienes están adentro hacen un espacio a los que están afuera. Para los incluidos este espacio ya se ha obtenido a través del proceso de socialización que otorga: la familia, la escuela, el trabajo, y las redes sociales generadas por los tres pilares básicos que sustenta la vida social.
EL DE FORA I EL DE DINS
L'exclusió és el de fora, el treball de reinserció social i laboral és treballar el de dins.
Les entitats que treballen les esferes fora-dins, adquereixen el gran repte de proposar un marc, -que vindria a ser el procés que que cadascuna té al seu projecte de reinserció- que flueix sobre els eixos de flexibilitat-comprensió-fermesa per a que puguin sortir del propi marc d'exclusió i passar a un altre marc com el de la inclusió, el qual tembé té les seves arestes, com per exemple el de la violència simbòlica.
UN TEMA PENDENT: LA RESPONSABILITAT DELS QUE ES REINSEREIXEN
Un dels obstacles més seriosos de reinserció en persones excloses, és que la seva situació està directament vinculada a la petició d'ajuts socials bàsics com únic eix d'acció, i aquest dret que atorga l'Estat del Benestar, es converteix en un dret passiu que posa constantment murs a la possible reinserció. Per què un dret pot obstaculitzar? Perquè en aquest procés no s'exerceix cap intercanvi social, no es realitza procés participatiu. És un acte passiu que genera dependència, i que amb freqüència no treballa la responsabilitat social de les persones que accedeixen a l'ajut.
EL RECONEIXEMENT SOCIAL
El reconeixement social com un objectiu de la reinserció suposa aspirar a la inclusió activa en el teixit social: que les persones formen part de la societat.
I la responsabilitat que asumeixen les persones en procés d'inclusió és sempre gradual, és contextualitzada: quan, com, on i amb quins motius, i sobre tot d'acord al marc relacional que el subjecte està jugant en aquell moment. No pot haver respostes definides, exactes i establertes. S'ha de recordar que s'està parlant de procés social. El nivell de responsabilitat d'una persona que comença a anar a una classe d'alfabetització per adults serà d'un nivell bàsic i el d'una persona que que ja està treballant i perceb un salari per això, se li exigirà un major nivell de responsabilitat.
Les diverses organitzacions socials: entitats i/o institucions que es dediquen a aquesta tasca aspiren a transformar les estructures i les expectatives per canviar la situació dels subjectes, per això treballen els procesos actius que fan possible el canvi: la formació, els valors bàsics de la feina: dignitat, reconeixement social, xarxa social, ingrés econòmic, estabilitat socioeconòmica bàsica.
I QUÈ FEM AMB LA DIFERÈNCIA EN EL PROCÉS D'INCLUSIÓ?
La RSCompartida ha d'abordar un tema que cou la societat: la diferència.
Això suposa reconèixer i admetre que el subjecte està constituït per la diferència, i es comprén l'alteritat quen és possible la trobada del que és propi i l'aliè.
PER QUÈ CONTINUAR TREBALLANT EN PROCESOS D'INCLUSIÓ?
PER QUÈ CONTINUAR TREBALLANT EN PROCESOS D'INCLUSIÓ?
Per diverses situacions, una d'elles és el punt de partida de la població exclosa: per l'exclòs la societat és, amb justícia o no, la que l'exclou. I aquest és el primer escull pel que s'ha de començar a treballar en els procesos de reinserció.
Segon, perquè l'exclusió social sustenta en les seves arrels la diferència com valor negatiu, el que impedeix, en principi, l'accés al pla de la inclusió. La persona exclosa és víctima de refús constant, explícit o velat, però refús al cap i a la fi.
La societat acostuma a assentar-se i generar capes de contenció per controlar el que escapa a la seva normativa, així estableix una diferència no explicitada que separa activa i constantment: el que és considerat social del que és subsocial, l'ordre i el desordre, el món respectable i la marginació, configura un el que és fora l'exclusió del qual reforça secretament la identitat dels que pertanyen al que és dins. Per això és tan important replantejar-se que els conceptes esbossats en aquest article són per treballar-se intensament entre els representats de la societat mitjançant la RSCompartida.
0 comentaris:
Publica un comentari